Benvinguts.La vostra salut en mans de professionals
 

 

 

 

Practicar tot tipus d´esport és beneficiari per l´organisme. Millora les funcions biològiques (càrdio-respiratories, circulatòries, el sistema musculoesquelètic, inmunològic, i també presenta beneficis psicològics (aumenta l´autoestima, redueix la tensió i stress, ajuda a la relaxació corporal i incrementa el benestar general, etc.)

La realització d’activitat física de manera regular incrementa, sense cap mena de dubte, la qualitat de vida de la persona. Es considera una persona activa tota aquella que practiqui una activitat física moderada o intensa més de 30 minuts al dia almenys 3 cops per setmana. Caminar amb cert ritme, córrer, anar al gimnàs o practicar esports de grup com el futbol, bàsquet, paddel, tenis o el handbol són exemples d’una activitat moderada o intensa necessària per mantenir un bon equilibri físic i mental.

Actualment el running (entre d´altres esports) s´han posat molt de moda en els últims anys ja que no requereix cap tipus de pagament d´entrada a cap federació ni a cap club oficial i l´activitat es desenvolupa principalment en l´aire llliure i en quaslevol superficie i al ritme que cada esportista desitja.

El fet de practicar esport sense estar federat en cap club no implica que descuidem de la nostra salut . Desde la secció de Medicina de l´esport de CRF Vilanova és important conèxier el nostre estat actual de salut, la resposta a l´esforç físic, quins són els nostres límits i per suposat millorar la nostra condició física. Realitzar una activitat esportiva no està exempt de riscos i cal estar atent a les respotes del nostre organisme mentre fem esport.

Per tant, cal fer una valoració mèdico-esportiva amb les màximes garanties (prova d´esforç coneguda com ergonometria) que estudia com es comporta l´organime quan practiquem esport i els canvis que es produiex durant aquest.

Qué es una prova esforç i per a que serveix?

Es tracta d´una técnica en la qual estudiem el funcionament del nostre cor durant l´exercici per diagnosticar possibles alteracions cardíaques de l´esportista com cardiopaties isquèmiques, arritmies, alteracions del ritme, hipertensió així com malformacions congènites que poden esdevenir un perill per a la salut de l´individu.

Per tant, aconsellem realitzar una prova d´esforç a partir dels 16 anys, sempre que l´esportista realitzi una activitat mitjana alta (de 3-6h setmanals) cada 2 anys o 1 un any si l´esportista és major de 30 anys i que practiquin una activitat esportiva mitjana-alta.

Des del 2003, i per Real Decret, les revisions mèdiques esportives amb prova d’esforç han de ser signades per un Metge especialista en Medicina Esportiva.